31 Aug És avui quan ho faré… per primer cop
Tothom treballa encara, jo m’he escapolit fa una estona. Corro amunt i avall trepitjant la terra flonja de la vinya, buscant coses més interessants que veremar el raïm. He aguantat dues hores seguides, ningú no podrà dir que no he ajudat, oi? La meva germana i la mare, continúen ajupides omplint els coves. Redéu, quina calor que fa!
He trobat tres nius d’ocell entre les fulles verdes, dos de cadernera i un de merla. De tant en tant, la mare tomba el cap per assegurar-se que no faig cap que de totes les coses que tinc prohibides. Diu que semblo el Tom Sawyer, descalç i amb el barret de palla. No sé qui és aquest Tom, suposo que algu que treballa amb ella i a qui no li agrada anar tot el dia vestit amb americana i ofegat amb una corbata.
I aleshores… aleshores, quan pujo al tractor per fer un glop d’aigua, ja fastigosament tèbia i que no ha de fer-me passar la set, l’Esteve engega el motor i em diu tranquilament que el porti fins l’altra punta de la passada.
Així, sense més! A mi! Però… i el carnet??? No s’ha de tenir alguna mena de carnet per conduir una bèstia com aquesta?
Aghh, el tractor es mou!
El cor em batega com boig i prenc consciencia que haig d’agafar el volant. Crido a la mare tan fort com puc, necessito que em digui què haig de fer!
I aleshores la veig, a la passada de sobre, mirant-me amb un somriure d’orella a orella, amb la mà sobre els ulls fent de visera.
No vindrà a rescatar-me, deixarà que condueixi el tractor jo sol!
Siiiií! Com diu aquella cançó que cantava la mare, “És avui quan ho faré. És avui quan ho faré… per primer cop.”